Dades de l’impacte ambiental

Els resultats de la valoració ambiental del programa mostren millores ambientals considerables, ja que s'ha evitat tractar una gran quantitat de residus orgànics, la qual cosa suposa una reducció important de costos econòmics i ambientals.

Així doncs, el Programa de Gestió Alimentària Responsable de Reus, escollit l'any 2012 per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) com a projecte pilot, ha superat les expectatives pel que fa a l'impacte ambiental i la lluita contra el malbaratament alimentari.

Des de l'inici del programa, s'ha convertit en residu només el 14% el total de tones recollides.

 

Càlcul de l'estalvi d'emissions de diòxid de carboni equivalent (CO2 eq), gas d'efecte hivernacle

L'estalvi d'emissions de diòxid de carboni equivalent (CO2 eq) vinculat a la recuperació dels aliments, d’acord amb les dades de l'estudi de Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya, realitzat l'any 2012 per l'oficina de Medi Ambient de la UAB, en què el malbaratament de 759.000 tones d'aliments anuals a Catalunya genera unes emissions totals d'1.100.000 tones de CO2 eq anuals, és una ràtio d'emissions d'1,45 tones CO2 eq per cada tona d'aliment malbaratat.

Per tant, des de l'inici del programa fins al març de 2020, amb 1.371,2 tones d'aliment recuperat, l'estalvi d'emissions del programa és d’1,45 tones CO2 eq x 1.371,2 tones d'aliments recuperats = 2.075,7 tones CO2 eq estalviades.

La definició de diòxid de carboni equivalent (CO2 eq) és la quantitat d’emissions de CO2 que provocaria la mateixa intensitat radiant que una determinada quantitat emesa d’un gas amb efecte d’hivernacle o una mescla de gasos amb efecte d’hivernacle, multiplicada pel seu GWP (acrònim en anglès de potencial d’escalfament global) respectiu per tenir en compte els diferents temps que es mantenen a l’atmosfera.

 

Càlcul de la petjada ecològica

Pel que fa a la petjada ecològica, és a dir, la superfície de terreny que es fa servir per poder produir una quantitat determinada d'aliments, d'acord amb els valors que reflecteix l'estudi de Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya, una tona d'aliments utilitza 0,89 hectàrees per poder ser produïda.

Per tant, la recuperació de 1.298,30 tones d'aliments, que ha evitat generar residus orgànics recollits pels serveis municipals, des de l'inici del programa fins al març de 2020, suposen un impacte positiu quant a la petjada ecològica de 0,89 hectàrees/tones x 1.371,2 tones d'aliments recuperats = 1.220,36 hectàrees de terreny.

 

Càlcul de l'estalvi de les despeses de gestió de residus orgànics

L'aprofitament dels aliments orgànics recollits a través del Programa de Gestió Alimentària suposa un estalvi en la gestió en la recollida comercial de residus orgànics. D’acord amb les dades de l'any 2015 facilitades per la Regidoria de Medi Ambient i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, es calcula que una tona de fracció orgànica del residu municipal (FORM) de recollida comercial equival a una despesa de 125 € dedicats al transport fins a la planta de tractament de residus orgànics. A més, el tractament de la fracció orgànica del residu municipal (FORM) a través de la planta de compostatge té un cost de 59,24 € la tona de residus. D'aquesta forma, una tona d'aliments orgànics recuperats suposa un estalvi de 184,24 €.

Per tant, les 1.371,2 tones d'aliments que s'han recuperat des de l'inici del programa fins a març de 2020, suposen un estalvi en gestió de residus orgànics de 184,24 € x 1.371,2 tones d'aliments recuperats = 252.629,88 €.